Ara sí que sí... Última entrada!

Doncs bé, l'Adriana ens va demanar que realitzéssim una última entrada a mode de valoració de l'assignatura, i tot i que la última que vaig penjar ja tractava una mica sobre això aquesta serà més concreta.

A mi, personalment, el món de les tecnologies mai m'havia interessat, fins i tot el primer dia de classe, quan l'Adriana ens va preguntar si ens consideràvem natius o immigrants digitals, tenint en compte que els que hem nascut a la dècada dels 90 som considerats natius, jo li vaig contestar que pel meu parer jo era immigrant digital (justificacions a la 2a entrada del blog).
Aquest poc interès, havia sigut causa del meu poc coneixement sobre les tecnologies, ja que jo sempre he sabut lo bàsic, de lo bàsic.. I reconec que, si aquesta assignatura no hagués sigut obligatòria, per res del món l'hagués escollit, ja que només pel nom d'aquesta m'hagués fet enrere. Tot i així, dono gràcies a l'obligatorietat d'aquesta, ja que m'ha sorprès molt l'interès personal que m'han causat la majoria dels temes. Per exemple, el tema del BigData...Jo mai n'havia sentit a parlar, ni tampoc se m'havia passat pel cap que pogués existir tanta informació digital emmagatzemada.. A més, vaig assistir a una exposició que pel meu propi peu no hi hagués anat mai, la qual em va semblar molt i molt interessant! La realitat augmentada també era un tema del qual no en tenia ni idea pel "nom" que li posen, tot i que si que ho havia vist, i va ser un dels quals també em va cridar l'atenció, així com la gamificació, que trobo que té uns objectius molt productius i factibles. Un tema del qual tenia unes nocions bàsiques és el de l'ús segur a internet i a les xarxes socials, però tot i així vaig aprendre a donar encara més importància a la privacitat de molta informació que hi ha penjada a la xarxa. A més, aquest el relaciono amb la identitat digital, la qual mai m'ho havia mirat des d'aquesta perspectiva, i és que realment, és com si fòssim dues persones; la que es desenvolupa a la realitat, i la que hi ha al núvol i que la gent que no ens coneix pensa que som.

Com a conclusió final, crec que és una assignatura que, a diferència del que pensava a principi de curs, és essencial a la nostra carrera, ja que conèixer una pinzellada d'alguns temes d'aquest immens món de les tecnologies és molt positiu pel desenvolupament de la nostra tasca, ja que com hem vist amb aquest últim projecte final aquestes tenen una aplicació molt efectiva entorn a l'aprenentatge o a l'educació de les persones, així com a la seva integració social i laboral, ja que en els darrers anys les tecnologies han envaït el món en tots els seus aspectes, vessants i variants, i el coneixement bàsic de les TIC és essencial per desenvolupar-nos amb facilitat en aquesta nova era: la de les tecnologies.

Així doncs, m'acomiado d'aquesta assignatura, però no dels nous coneixements que al llarg de la meva vida aprendré, i dono les gràcies per haver obert la porta del meu interès respecte a aquesta temàtica, ja que a partir d'ara serà un tema que no em tirarà enrere com ho feia abans i al qual hi prestaré més importància i atenció.


Ara doncs, ja puc dir: salut i fins sempre!

Passem pàgina!

I amb aquesta última entrada, donem per finalitzada l'assignatura d'Usos, possibilitats i límits de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. La veritat és que ha sigut una assignatura que m'ha sorprès al llarg del semestre, ja que mica en mica m'agradava més. L'últim dia de classe ja ho vaig explicar, ja que vam fer una petita valoració del semestre analitzant el que es podria millorar i el que ens ha satisfet de l'assignatura, i la veritat és que vaig començar aquesta assignatura amb ben poca motivació ja que a mi els temes de les tecnologies mai m'han interessat gaire, però bé, els dies passaven i anàvem treballant diferents aspectes que em cridaven l'atenció, i com que de la majoria d'ells ni tan sols n'havia escoltat a parlar, em creaven curiositat i ganes de conèixer més sobre el tema. De manera gradual ha anat augmentant el meu interès per l'assignatura, i ara que ja l'hem acabat, penso en totes les coses que hem treballat i em semblen molt interessants, i realment me n'alegro d'haver après tant sobre les tecnologies (que és tot un món!), ja que és un tema que ens envolta a tots i que mica en mica va invaïnt el nostre territori i hem de saber com afrontar-nos-hi de la millor manera, la qual sempre és tenir una base de coneixements previs.



Salut i fins sempre!

Identitat digital i dret a l'oblit

Un dels grups de classe van realitzar el seu treball sobre la identitat digital. Us preguntareu qué és això de "la identitat digital", doncs bé, és aquella persona que nosaltres som a la xarxa, és a dir, tot el conjunt d'informació personal que els individus pengen a internet. Aquestes dades poden ser certes, com aparentment acostuma a ser, o falses, manipulades per aconseguir algun fi en concret. Justament per això és un tema amb el qual cal vigilar; no podem confiar totalment en les identitats de les persones que coneguem o trobem per la xarxa, ja que falsejar aquesta informació està a l'abast de tothom. No hi ha cap control, ni inspecció sobre la vericitat del que la gent penja a les webs 2.0, sobretot a les xarxes socials, en les quals cadascú crea el seu perfil individual amb la informació que desitgi exposar. A més, en aquests tipus de webs, és perfectament possible tenir múltiples identitats, és a dir, que qualsevol pot crear-se diferents perfils amb diferents identitats en les quals aparenti ser distintes persones reflexades al ciberespai. La part positiva de les xarxes socials, és que permeten regular el grau de privacitat, amb la qual cosa podem tenir un control acurat de la informació que volem que sigui exposada, a més també és possible ajustar la quantitat i el tipus de gent que desitgem que pugui veure el nostre perfil; com per exemple, acotar la visibilitat del nostre perfil, o d'informació concreta, únicament als nostres amics, a amics dels nostres amics, visible per a tothom, i fins i tot, seleccionar persones específiques que no puguin veure allò que no volem que vegin. És un tema de gran importància i amb el qual s'hi hauria de tenir molta cura, sobretot els nens que comencen a tractar amb aquest tipus de recursos web, ja que a partir d'informació que pengem i que creiem que només veuran els nostres amics poden descobrir infinites coses sobre nosaltres, i abusar d'aquesta informació. És per això que ara ja es comencen a fer xerrades i tallers als nens de primària i secundaria en els quals s'explica la importància de privatitzar les dades personals, i les possibles conseqüències del mal ús d'aquestes xarxes socials.
Hem de tenir en compte també, que les persones que no ens coneixen personalment poden crear una falsa identitat nostra a través del que pengem a la xarxa, i això també podria ser perjudicial per a nosaltres. Per exemple, certa informació podria ser un obstacle a l'hora de trobar feina, ja que a partir de certs gustos, comentaris o continguts publicats, característiques, contactes... Poden adoptar prejudicis sobre nosaltres que ens complicarien l'entrada en una feina. Tanmateix, no estic fent referència exclusivament a informació penjada actualment o relativament nova, si no a tot allò que haguem penjat al llarg de la nostra vida digital, ja que tot queda a la xarxa encara que ho eliminem i això és el que conforma la nostra petjada digital, la qual ens pot repercutir negativament en un futur.
Tot i així, hi ha polítiques que aposten pel dret a l'oblit, i tenen un registre de protecció de dades personal, i fins i tot hi ha la Comissió Europea del dret a l'oblit digital. Personalment, recolzo totalment aquestes polítiques ja que no trobo just que informació que haguem penjat a la xarxa en edats premadures i inconscients ens pugui perjudicar en un futur, en el qual potser ja ni tant sols som la persona que érem, és a dir, que la nostra identitat personal ha canviat, però en la petjada digital consta i demostra la nostra anterior identitat (digital).

A continuació, us deixo un vídeo que promou el control i la conscienciació dels adolescents a l'hora de parlar amb desconeguts per la xarxa. No s'ha de creure mai que coneixem a l'altre persona, per molt que hi haguem parlat, per moltes fotos que ens hagi ensenyat, per molt que ens hagi promès... Podria ser algú que no ens imaginem que pot ser, allò que coneixem és tan sols la seva identitat digital.

https://www.youtube.com/watch?v=x6Z99DBFOF8