Vagues de "vagos"? No, gracies!

Actualment, hi ha molta gent que subestima enormement el dret a fer vaga. Desprès de tot el que els nostres avantpassats han lluitat, i avui en dia gran part de la població estudiantil el desaprofita, i fins i tot el menysprea. L'acció de "fer vaga", implica moltíssimes més coses que el simple fet de "no anar a classe". Sovint, em dóna la impressió que hi ha molta gent que fa vaga per tenir l'excusa perfecta per faltar a classe, i crec que això és totalment innecessari, tenint en compte que estem a la universitat i que estudiem per voluntat pròpia i que l'assistència no és del tot obligatòria. A més també em sembla una falta de respecte cap a tots aquells que fem vaga i ens mobilitzem amb una causa, amb una raó i amb uns objectius que, al cap i a la fi, ens beneficiaran a tots.
Si segueix havent tanta gent que fa "vagues de vagos", al final les vagues, i sobretot les estudiantils, perdran tota la seva credibilitat i no serviran absolutament per res. Tanmateix, jo sóc del parer que aquestes jornades tenen efectivitat si tothom hi participa, o una gran majoria. No sóc gaire partidària de les vagues de 3 dies, o fins i tot indefinides, ja que depèn com es miri pot ser contraproduent, i crec que s'aconsegueix molt més amb un sol dia de vaga; però un dia de vaga intens, amb mobilitzacions i jornades a tot arreu, un sol dia que ningú vagi a classe o a treballar, que es paralitzi el país. Seria un sol dia en el qual aconseguiriem canviar moltes més coses de les que s'aconsegueix amb vagues indefinides però no complertes, ni amb una gran participació, aconseguiriem fer-nos escoltar al món sencer, perquè el ressò que es faria d'una vaga ben feta i en la que hi estigués tothom implicat seria molt més gran, i l'impacte social que provocaria també.

Les vagues són importants i no les hem d'infravalorar de cap manera, i les jornades de lluita que creen les mobilitzacions socials potser ho són encara més, és per això que es diu que només la unió fa la força, i si no lluitem tots alhora no aconseguirem res amb vagues que, per part de molta gent, són ben hipòcrites.

Nativa o immigrant digital?

Segons Marc Prensky som natius digitals tots aquells que hem nascut en l'era del internet, aquells qui no recordem la vida sense aquesta eina. Jo he nascut en aquesta època, i de fet quan vaig néixer ja feia molts anys que existia internet, però tot i així, no em puc considerar nativa digital ja que jo recordo perfectament la meva vida sense internet, vaig créixer i vaig passar tota la infància sense tenir ni tan sols ordinador, i la raó és que no el necessitava per res. Recordo intentar convèncer als meus pares per comprar un ordinador, i conseqüentment, per tenir internet, i poder connectar-me al famós messenger -del qual tothom me'n parlava-, fer videotrucada, jugar on-line amb els meus amics... Però tot i així, ells creien que en aquell temps no necessitàvem disposar d'internet, i no en vam fins que jo vaig tenir uns 11 o 12 anys, i ara, sincerament, ho agraeixo moltíssim. El fet de no tenir internet, em va deixar gaudir de la infància -pel meu parer- de la forma més sana. Sortia a jugar a la plaça, em passava hores i hores dibuixant, llegint, jugant a nines o fent cabanes a la meva habitació, entre moltes altres coses. Ara, veig a la meva germana de 10 anys, i a totes aquestes generacions que van pujant, i crec que ja no sabrien què fer sense un ordinador, un mòbil, o una PlayStation. Són molt més vulnerables a l'avorriment, i la seva diversió es limita a tot allò que comporti tenir els ulls davant d'una pantalla.

Una petita presentació...

Em dic Marta, faré 21 anys i visc a Vilanova i la Geltrú. El curs passat vaig finalitzar el CFGS d'Integració Social, amb el qual vaig realitzar les pràctiques en una escola de primària amb USEE, i en una associació de pares i mares amb fills amb TEA, la qual té servei d'esplai i aquesta era una de les meves tasques. Actualment, segueixo exercint en aquesta associació com a voluntària. A més, abans de realitzar el cicle superior, vaig estudiar el batxillerat d'Arts Escèniques Música i Dansa, i anteriorment havia cursat el primer curs del batxillerat Humanístic.
Sempre he tingut vocació per ajudar a la gent, i sempre ha sigut una cosa que m'ha omplert i per la qual he fet tot el possible, però realment, fa tan sols tres anys que vaig pensar en estudiar quelcom social, i és per això que abans de començar qualsevol carrera volia fer un CFGS d'algo relacionat amb Educació Social, Pedagogia... Per tal de fer un tastet i comprovar si realment m'interessava aquest món. Vaig adonar-me'n que sí, que si el que volia era treballar a gust aquest era el meu futur laboral. 
Els col·lectius amb els que més m'interessaria treballar es troben en els àmbits de discapacitat, infància i adolescència en risc d'exclusió social, dones maltractades, drogodependència i presons, entre d'altres.