Nascuts en bordells

"Nascuts en bordells" és un documental realitzat per Ross Kaufman i Zana Briski. Està centrat al districte vermell de la ciutat de Calcuta, i narra la història de 8 nens els quals han viscut allà des de sempre. Reflexa la precarietat de les vivendes, de la qualitat de vida, el model d'educació que reben aquests infants... Són nens amb el futur predeterminat i esgarrat, amb poquíssimes o nules possibilitats de prosperar i aspirar a quelcom millor; el que els espera a les nenes és la prostitució, i de fet moltes d'elles es troben ben a prop d'aquest destí, el qual és pràcticament invariable ja que normalment és l'ofici al qual s'hi dedica tota la seva família, i el context en el qual han nascut i crescut; en bordells literalment. 

Els petits fotògrafs del districte vermell de Calcuta.

És un documental molt impactant, ja que s'exposen dures imatges del tipus d'infància que viuen aquests xiquets, mals tractes de les pròpies mares, explotació laboral i imminentment explotació sexual de les nenes, i varies mancances en aspectes vitals; des de medicines, a aliments o la mateixa higiene. És evident que és una altra manera de viure, a la qual ells hi estan acostumats i sovint tampoc aspiren a res millor ja que tenen massa acceptat que és gairebé impossible sortir d'aquell món. I dic gairebé, perquè a vegades la vida fa un gir inesperat que ens pot canviar el futur per complet: Zana Briski, la fotògrafa d'aquest documental, va regalar una espurna d'esperança a aquests nens desafortunats. Ella va arribar al barri vermell de Calcuta per fer un documental sobre la vida de les prostitutes, en aquell districte era l'ofici més normalitzat degut a les més de 7.000 dones dedicades, va conviure durant varis mesos en bordells, amb elles i els seus fills, i va ser aleshores quan es va donar compte que ells eren realment els protagonistes. A més, estableix una bona relació amb els nens, i decideix fer un canvi a l'enfoc i al contingut del seu documental: dotarà de càmeres a aquests 8 infants (4 nenes i 4 nens) i els donarà classes de fotografia, gravarà tot el procés i la trajectòria del nou aprenentatge, alhora que els ofereix l'oportunitat d'aprendre un ofici i una vocació que els servirà de via d'escap d'aquesta vida, la qual és l'art de la fotografia. 

Els nens, fascinats per les maravelles que poden fer amb les càmeres, porten sempre al damunt la seva càmera, per fotografiar qualsevol detall, qualsevol racó o qualsevol instant que vulguin immortalitzar. Fan excursions, passegen, i coneixen nous llocs amb la Zana, que els ensenya les diferents tècniques i conceptes bàsics de la fotografia. Ells amb tan sols aquesta base de coneixement, van aprendre molt ràpid, i feien bones fotografies! Però alguns d'ells tenien realment un do per aquest art. Aconseguien reflexar somnis, preocupacions, pors, estils de vida..  

Les fotografies eren la visió del món que ells tenien, de la seva vida, i del seu entorn, i aquest art els ajuda a evadir-se i els dóna un bocí d'esperança. 

Zana i el seu grup de petits fotògrafs aconsegueixen fer una exposició a la Oxford Gallery Bookshop de Calcuta, en la qual van exposar les seves millors fotografies i va resultar amb molt d'èxit. 

Arrel del gran ressó social i la popularitat del talent d'alguns d'ells, Birski aconsegueix que el que més talent de tots ells, Avijit, participi a la World Press Photo Exhibition d'Amsterdam, on anualment hi participen 4.000 petits fotògrafs d'arreu del món. 

El petit Avijit, no es creu el que li està a punt de passar, i és sent extremadament feliç i afortunat pel que li està passant. Desprès de diversos problemes per poder sortir del país, aconsegueix participar a la World Press Photo d'Amsterdam.

Avjit

La "tita Zana", com li diuen els nens, amb els diners recaptats amb les exposicions, fa tot el possible per internar als 8 infants en centres on puguin estudiar i així aspirar a una vida millor. Es troba amb diferents problemes que li obstaculitzaran la tasca, des d'alguns pares i mares que no volen que el seu fill estudiï, fins a la dificultat que tenen fills de les prostitutes per entrar en internats, ja que en gairebé cap són acceptats. Finalment, gràcies a diferents contactes i a la seva persistència, aconsegueix internar-los a tots. 

Al cap del temps, però, els pares d'alguns d'ells els van treure de l'internat, ja que els sortia més rentable tenir-los a casa i guanyar uns diners més amb el que aportaven de la prostitució o robant. És trist el desenllaç al que sovint estan condemnats aquests nens, tal i com va dir Avjit: S'ha d'acceptar que la vida és trista i dolorosa. Una frase dita per un nen de 10 anys, amb la maduresa d'una persona de 30, i que expressa l'acceptació de la misèria que els oprimeix, la desil·lusió per tenir un futur millor... Tanmateix, justament el petit Avjit, va tenir una bona trajectòria, ja que actualment està estudiant art als Estats Units. El projecte de la Zana va valer realment la pena!

Tot seguit us deixo l'enllaç per què pugueu gaudir del documental, a mi personalment em va fascinar, però alhora em va impactar moltíssim.

https://www.youtube.com/watch?v=jI6BUB8CG6k