Identitat digital i dret a l'oblit

Un dels grups de classe van realitzar el seu treball sobre la identitat digital. Us preguntareu qué és això de "la identitat digital", doncs bé, és aquella persona que nosaltres som a la xarxa, és a dir, tot el conjunt d'informació personal que els individus pengen a internet. Aquestes dades poden ser certes, com aparentment acostuma a ser, o falses, manipulades per aconseguir algun fi en concret. Justament per això és un tema amb el qual cal vigilar; no podem confiar totalment en les identitats de les persones que coneguem o trobem per la xarxa, ja que falsejar aquesta informació està a l'abast de tothom. No hi ha cap control, ni inspecció sobre la vericitat del que la gent penja a les webs 2.0, sobretot a les xarxes socials, en les quals cadascú crea el seu perfil individual amb la informació que desitgi exposar. A més, en aquests tipus de webs, és perfectament possible tenir múltiples identitats, és a dir, que qualsevol pot crear-se diferents perfils amb diferents identitats en les quals aparenti ser distintes persones reflexades al ciberespai. La part positiva de les xarxes socials, és que permeten regular el grau de privacitat, amb la qual cosa podem tenir un control acurat de la informació que volem que sigui exposada, a més també és possible ajustar la quantitat i el tipus de gent que desitgem que pugui veure el nostre perfil; com per exemple, acotar la visibilitat del nostre perfil, o d'informació concreta, únicament als nostres amics, a amics dels nostres amics, visible per a tothom, i fins i tot, seleccionar persones específiques que no puguin veure allò que no volem que vegin. És un tema de gran importància i amb el qual s'hi hauria de tenir molta cura, sobretot els nens que comencen a tractar amb aquest tipus de recursos web, ja que a partir d'informació que pengem i que creiem que només veuran els nostres amics poden descobrir infinites coses sobre nosaltres, i abusar d'aquesta informació. És per això que ara ja es comencen a fer xerrades i tallers als nens de primària i secundaria en els quals s'explica la importància de privatitzar les dades personals, i les possibles conseqüències del mal ús d'aquestes xarxes socials.
Hem de tenir en compte també, que les persones que no ens coneixen personalment poden crear una falsa identitat nostra a través del que pengem a la xarxa, i això també podria ser perjudicial per a nosaltres. Per exemple, certa informació podria ser un obstacle a l'hora de trobar feina, ja que a partir de certs gustos, comentaris o continguts publicats, característiques, contactes... Poden adoptar prejudicis sobre nosaltres que ens complicarien l'entrada en una feina. Tanmateix, no estic fent referència exclusivament a informació penjada actualment o relativament nova, si no a tot allò que haguem penjat al llarg de la nostra vida digital, ja que tot queda a la xarxa encara que ho eliminem i això és el que conforma la nostra petjada digital, la qual ens pot repercutir negativament en un futur.
Tot i així, hi ha polítiques que aposten pel dret a l'oblit, i tenen un registre de protecció de dades personal, i fins i tot hi ha la Comissió Europea del dret a l'oblit digital. Personalment, recolzo totalment aquestes polítiques ja que no trobo just que informació que haguem penjat a la xarxa en edats premadures i inconscients ens pugui perjudicar en un futur, en el qual potser ja ni tant sols som la persona que érem, és a dir, que la nostra identitat personal ha canviat, però en la petjada digital consta i demostra la nostra anterior identitat (digital).

A continuació, us deixo un vídeo que promou el control i la conscienciació dels adolescents a l'hora de parlar amb desconeguts per la xarxa. No s'ha de creure mai que coneixem a l'altre persona, per molt que hi haguem parlat, per moltes fotos que ens hagi ensenyat, per molt que ens hagi promès... Podria ser algú que no ens imaginem que pot ser, allò que coneixem és tan sols la seva identitat digital.

https://www.youtube.com/watch?v=x6Z99DBFOF8

Nascuts en bordells

"Nascuts en bordells" és un documental realitzat per Ross Kaufman i Zana Briski. Està centrat al districte vermell de la ciutat de Calcuta, i narra la història de 8 nens els quals han viscut allà des de sempre. Reflexa la precarietat de les vivendes, de la qualitat de vida, el model d'educació que reben aquests infants... Són nens amb el futur predeterminat i esgarrat, amb poquíssimes o nules possibilitats de prosperar i aspirar a quelcom millor; el que els espera a les nenes és la prostitució, i de fet moltes d'elles es troben ben a prop d'aquest destí, el qual és pràcticament invariable ja que normalment és l'ofici al qual s'hi dedica tota la seva família, i el context en el qual han nascut i crescut; en bordells literalment. 

Els petits fotògrafs del districte vermell de Calcuta.

És un documental molt impactant, ja que s'exposen dures imatges del tipus d'infància que viuen aquests xiquets, mals tractes de les pròpies mares, explotació laboral i imminentment explotació sexual de les nenes, i varies mancances en aspectes vitals; des de medicines, a aliments o la mateixa higiene. És evident que és una altra manera de viure, a la qual ells hi estan acostumats i sovint tampoc aspiren a res millor ja que tenen massa acceptat que és gairebé impossible sortir d'aquell món. I dic gairebé, perquè a vegades la vida fa un gir inesperat que ens pot canviar el futur per complet: Zana Briski, la fotògrafa d'aquest documental, va regalar una espurna d'esperança a aquests nens desafortunats. Ella va arribar al barri vermell de Calcuta per fer un documental sobre la vida de les prostitutes, en aquell districte era l'ofici més normalitzat degut a les més de 7.000 dones dedicades, va conviure durant varis mesos en bordells, amb elles i els seus fills, i va ser aleshores quan es va donar compte que ells eren realment els protagonistes. A més, estableix una bona relació amb els nens, i decideix fer un canvi a l'enfoc i al contingut del seu documental: dotarà de càmeres a aquests 8 infants (4 nenes i 4 nens) i els donarà classes de fotografia, gravarà tot el procés i la trajectòria del nou aprenentatge, alhora que els ofereix l'oportunitat d'aprendre un ofici i una vocació que els servirà de via d'escap d'aquesta vida, la qual és l'art de la fotografia. 

Els nens, fascinats per les maravelles que poden fer amb les càmeres, porten sempre al damunt la seva càmera, per fotografiar qualsevol detall, qualsevol racó o qualsevol instant que vulguin immortalitzar. Fan excursions, passegen, i coneixen nous llocs amb la Zana, que els ensenya les diferents tècniques i conceptes bàsics de la fotografia. Ells amb tan sols aquesta base de coneixement, van aprendre molt ràpid, i feien bones fotografies! Però alguns d'ells tenien realment un do per aquest art. Aconseguien reflexar somnis, preocupacions, pors, estils de vida..  

Les fotografies eren la visió del món que ells tenien, de la seva vida, i del seu entorn, i aquest art els ajuda a evadir-se i els dóna un bocí d'esperança. 

Zana i el seu grup de petits fotògrafs aconsegueixen fer una exposició a la Oxford Gallery Bookshop de Calcuta, en la qual van exposar les seves millors fotografies i va resultar amb molt d'èxit. 

Arrel del gran ressó social i la popularitat del talent d'alguns d'ells, Birski aconsegueix que el que més talent de tots ells, Avijit, participi a la World Press Photo Exhibition d'Amsterdam, on anualment hi participen 4.000 petits fotògrafs d'arreu del món. 

El petit Avijit, no es creu el que li està a punt de passar, i és sent extremadament feliç i afortunat pel que li està passant. Desprès de diversos problemes per poder sortir del país, aconsegueix participar a la World Press Photo d'Amsterdam.

Avjit

La "tita Zana", com li diuen els nens, amb els diners recaptats amb les exposicions, fa tot el possible per internar als 8 infants en centres on puguin estudiar i així aspirar a una vida millor. Es troba amb diferents problemes que li obstaculitzaran la tasca, des d'alguns pares i mares que no volen que el seu fill estudiï, fins a la dificultat que tenen fills de les prostitutes per entrar en internats, ja que en gairebé cap són acceptats. Finalment, gràcies a diferents contactes i a la seva persistència, aconsegueix internar-los a tots. 

Al cap del temps, però, els pares d'alguns d'ells els van treure de l'internat, ja que els sortia més rentable tenir-los a casa i guanyar uns diners més amb el que aportaven de la prostitució o robant. És trist el desenllaç al que sovint estan condemnats aquests nens, tal i com va dir Avjit: S'ha d'acceptar que la vida és trista i dolorosa. Una frase dita per un nen de 10 anys, amb la maduresa d'una persona de 30, i que expressa l'acceptació de la misèria que els oprimeix, la desil·lusió per tenir un futur millor... Tanmateix, justament el petit Avjit, va tenir una bona trajectòria, ja que actualment està estudiant art als Estats Units. El projecte de la Zana va valer realment la pena!

Tot seguit us deixo l'enllaç per què pugueu gaudir del documental, a mi personalment em va fascinar, però alhora em va impactar moltíssim.

https://www.youtube.com/watch?v=jI6BUB8CG6k

Ús segur d'internet i de les xarxes socials

Una altra de les exposicions que es van realitzar a classe, tractava sobre l'ús segur d'internet i de les xarxes socials, un tema semblant al que havia fet un altre grup "Identitat digital i dret a l'oblit", però amb detonants diferents.
Les tres companyes, van simular ser professionals de l'educació social que ens veien a donar una xerrada sobre aquesta temàtica, com actualment es fa en centres educatius, tant d'educació primària com secundaria. La "xerrada" tenia com a tema central l'ús correcte d'internet i de les xarxes socials, i van fer gran émfasi en la importància que li hem de donar a la privacitat de les nostres dades personals.
Ens van explicar com canviar la privacitat del Facebook, van fer una comparació de les diferents xarxes socials envers la capacitat d'ajustar la privacitat, i ens van ensenyar alguns vídeos que fomentaven l'ús segur d'aquestes xarxes, i on s'hi podia observar la història d'una noia que era assetjada i intimidada degut a informació personal que havia penjat a la xarxa.

Era una xerrada teòricament dirigida als adolescents, ja que són els més vulnerables en aquest sentit, és a dir, comencen a utilitzar internet i tots els seus recursos, estan en una etapa de la vida en la que creuen que són immortals i que res els passarà a ells, i a més, són possiblement els que més ús fan d'aquestes xarxes socials; però realment són uns continguts interessants de saber per a qualsevol de qualsevol edat, ja que sovint no pensem en les conseqüències que pot tenir una exposició de la nostra informació privada a la web, on qualsevol persona hi pot accedir i fer el que vulgui amb aquella informació.

A més, vaig veure un documental de 30 Minuts, que tractava sobre l'ús segur de les xarxes socials el qual abastava aquest tema de manera extensa. El que em va sorprendre va ser una informació que van dir que jo desconeixia: la xarxa social més segura és el Tuenti, ja que és la única que no emmagatzema totes les dades personals, continguts, fotografies, etc. que haguem penjat a la xarxa al llarg del temps, és a dir, que respecta el "dret a l'oblit" digital, a diferència del Facebook per exemple, que és la xarxa social més utilitzada i famosa per excel·lència.

Us deixo l'enllaç del documental a continuació:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1169719/

La realitat augmentada

Mai havia sentit a parlar de "realitat augmentada" fins que un grup de noies de classe van fer el treball i l'exposició oral sobre aquest tema. Era un concepte que no coneixia, tot i que sí que coneixia el seu significat; vull dir que és una cosa que, tot i que no sapiguem com es denomina, sabem que existeix.
Quan parlem de realitat augmentada ens referim a aquelles imatges que podem observar a través d¡un dispositiu tecnològic, i les quals combinen la visió de la realitat amb imatges virtuals; és a dir que afegeixen informació sintètica a la informació real, d'aquí ve el concepte de "realitat augmentada", ja que ens permet veure més quantitat d'imatges de les que podem veure a la realitat. Aquesta és la principal diferència amb la realitat virtual la qual esta basada en imatges creades a partir de programes informàtics, les quals substitueixen completament la realitat.

Cal dir que no estem parlant d'una nova tecnologia, la realitat augmentada és un terme que existeix des de l'any 1990, i que anys abans ja s'havien fet alguns avanços. Per exemple, imaginem aquella imatge que em vist tants i tants cops quan mirem partits de futbol en directe per la televisió: molt sovint hi ha fores de jocs que no acaben d'estar clars del tot, i quan aquesta incertesa és observada pels locutors i els productors, posen la repetició de la jugada a càmera lenta per què ens hi poguem fixar millor, i afegeixen una línia vermella allà on hi ha el límit que marca el fora de joc. Aquest recurs tant simple, i que fa varis anys que existeix, és realitat augmentada. Això seria un exemple de realitat augmentada molt senzill, però podriem esmentar una infinitat de coses descomunals que es poden aconseguir amb aquest recurs que fa uns anys que està en un desenvolupament in crescendo.
A més a més, actualment amb l'expansió dels dispositius mobils smartphone és una eina que està guanyant molt terreny, sobretot en grans empreses de markèting, videojocs o distintes aplicacions subjectes sovint a les xarxes socials.

Mirem allò que normalment evitem mirar.

Aquesta fotografia es presa just al darrera de casa meva, on hi ha un torrent pel qual hi passa aigua quan plou. Les cases que s'observen darrera de la tanca, són vivendes molt precàries, fetes de mahons en mal estat, sostres d'uralita, tanques fetes amb somiers de llit, fustes, portes reciclades... En aquesta mena de "barri", que de fet és una petita zona delimitada per aquesta tanca rovellada i el torrent de la Pastera, hi viu un col·lectiu força desafavorit i exclòs socialment.
Com ja he dit, aquestes "xavoles" estan just al darrera de casa meva, i el meu barri està situat a 2 minuts del centre i és relativament nou, ja que fa uns 10 anys es va començar a construir per aquella zona, aquest fet fa més notoria i distingida una desigualtat social impressionant en una zona ben reduïda.

Si mirem la fotografia amb ulls de fotògraf, podríem apreciar una metàfora d'aquesta desigualtat en un mateix barri a la tanca que ocupa gairebé tota la fotografia. Les cases es veuen exclusivament a traves de la reixa, i de fet ja em va agradar aquest enfoc de la fotografia ja que dotava de la importància que mereixia a la valla que protagonitza el pla de la foto. Tot s'ha de dir, que també em va ser totalment impossible prendre fotografies des d'un altre lloc que no fos des de darrera la tanca, com ja he dit aquesta zona esta delimitada per un mur amb aquesta xarxa rovellada, i per l'altre banda hi ha el torrent que separa el barri. Per tant, es podria dir que aquesta fotografia és un reflex total del context físic i social d'aquesta zona, representant la realitat al detall la mateixa que sovint té dues cares, com també podem apreciar a la fotografia al fixar-nos en els edificis nous que hi ha al fons i tornar a girar la vista cap a les precàries cases d'aquesta pobre gent.

És una vergonya permetre que hi hagi cases sense gent, i gent sense casa... Irònica i paradoxalment, jo visc als edificis grocs del fons, i puc assegurar que només al meu bloc (de 10 pisos que som) 2 d'ells estan desallotjats des de fa varis anys..

Web 2.0 i participació ciutadana

La web 2.0 són totes aquelles webs o xarxes que permeten la interacció dels usuaris, deixant lloc a la participació de qualsevol que ho desitgi, a l'intercanvi d'idees o opinions, i fins i tot a la modificació de la plataforma. Això comporta que gran part de la informació que trobem per internet no sigui fiable, ja que a la web 2.0, a diferència de la 1.0, com ja he dit, tothom hi pot aportar continguts siguin professionals en l'àmbit o no. 

És un recurs que ha tingut molt d'èxit en els darrers anys, i que és de gran utilitat si s'empra adequadament, ja que permet l'intercanvi d'informació entre diferents llocs del món i des de diferents emissors, de diferents classes i contexts socials, i això fomenta la interculturalitat a nivell mundial, així com el coneixement de variades realitats socials en diferents llocs del món.

Alguns exemples, són les xarxes socials, les webs 2.0 per excel·lència i amb major èxit mundial. Perquè deuen haver triomfat tant? Per la possibilitat de participar activament en una web, intercanviant informacions i per la facilitat que aporta a l'hora d'organitzar esdeveniments o trobades multitudinàries. És un recurs que ha ajudat en gran part a les movilitzacions socials, ja que a més del que ja he comentat, aporta una eina clau per aquest tipus d'organitzacions: l'intercanvi d'informació instantània i la facilitat per difondre missatges, notícies, experiències... Com és l'exemple de l'origen del moviment 15M (dels indignats); una noia de 24 anys ciutadana d'Egipte es va dedicar a difondre a través d'internet contingut informatiu del que estava succeint al seu país, era de les poques que tenia internet ja que de manera progressiva el Govern autoritari va eliminar internet del país, per tal que estiguessin exclosos i aïllats totalment de la resta del món.
A més, en la web 2.0 s'hi poden penjar tot tipus d'arxius: des d'articles, texts editats, fotografies, vídeos, cançons, documents, notícies...

No cal dir, que a més a més una eina que ha fomentat enormement aquest recurs d'Internet han sigut els nous móvils amb sistemes operatius Android o Smartphone, els quals disposen d'una gran diversitat d'opcions per descarregar aplicacions que usen la web 2.0, com ara Instagram, Flickr, Twitter, Facebook... Els quals, evidentment, també existeixen per poder-los usar des de l'ordinador.

Tot seguit, us adjunto el prezzi del treball que vam fer sobre la Web 2.0, que explica algunes nocions  bàsiques d'aquest recurs.

http://prezi.com/bujqbqrxkzjh/web-20-y-participacion-ciudadana/ utm_campaign=share&utm_medium=copy

Big Bang Data

El passat divendres 7 de novembre vaig assistir a l'exposició del Big Bang Data amb un grup de companys de la classe, ja que ens semblava interessant fer una petita excursió al CCCB a veure de qué es tractava ben bé això del Big Data, ja que unes companyes de classe ens van fer una exposició a classe sobre aquesta temàtica, però a mi personalment no em va acabar de quedar gaire clar.
Va ser una exposició molt impactant, ja que vaig descobrir coses que mai m'haguès arribat a imaginar que existien.
Començarem per l'inici, i us explicaré a grans trets que és el Big Data. Es tracta d'un conjunt de dades immens, inimaginablement gran; però sobretot ens referim al tractament i a l'anàlisi de totes aquestes dades, les quals són tan extenses i hi ha una quantitat tan extrema, que són impossibles treballar amb les tradicionals bases de dades o d'analítiques.

Les fotografies penjades a Twitter en un sol dia. Impressionant. 

Cal dir que actualment és una de les gran tendències destacades en el món de la indústria, ja que ha esdevingut un recurs indispensable per la distribució, l'anàlisi, la divulgació i la comunicació d'aquesta. Bé, de fet, ha esdevingut un recurs essencial en molts aspectes, com per exemple en àmbits de seguretat, de salut, climatología, fenòmens naturals, dades sismogràfiques.. Arribant fins, evidentment, l'economia o els temes empresarials. En questió de no molts anys, s'ha convertit en un fenomen realment rellevant en els nostres dies, i sense el qual ara ja suposaria una tasca molt complexa de resoldre, i ens seria impossible organitzar totes les dades de tots els tipus de coneixements actuals, passats i hipotètics; en cosa de 10 anys el ritme de la producció, transmissió i emmagatzematge de dades ha evolucionat de manera descomunal. És important destacar el fet que en questió de tan sols 2 anys, s'han creat i emmagatzemat el 90% de les dades de tot el món, i cal ser conscients també que la actualment la producció de dades en quantitats massives, és un dels fets del nostre present i amb més protagonisme de l'actualitat. També hem de tenir en compte totes les dades que generem gran part de les persones de tot el món amb les xarxes socials, les transaccions de targetes de crèdit, els telefons mòvils, etc. Tot això pot esdevenir en una millora per la societat, encara que sembli que no té res a veure amb el desenvolupament positiu d'aquesta, ja que gràcies a aquesta explosió de dades que vènen de tot arreu s'estan creant noves formes de plantejar la política, la ciència o l'economia: les dades podrien arribar a ser un element clau per fomentar una democràcia real i participativa.

Recurs electrònic que detecta les persones
i analitza les característiques físiques.

Personalment, em van cridar molt l'atenció dos apunts: el fet que a l'any 2002 hi haguès més informació emmagatzemada en suports digitals que en analògics, i que cincs anys més tard, als 2007, el 94% de tota la informació estava codificada digitalment.
És impressionant la quantitat d'informació de diferents procedències i varietats que s'obté a cada segon, realment va ser un tema que em va donar molt a pensar, i em va fer despertar en un món que jo no acabava de conèixer del tot. Per mi tota aquesta informació és nova, i són continguts que encara em costen una mica d'assimilar per la complexitat del desenvolupament, i per què em sembla una tasca realment impressionant, que engloba a milers i milers de persones que en fan ús per diferents causes, i per diferents raons, però està tot allà al "núvol", a la xarxa.
  

                                                                                             

                                                                                                                      Em va cridar molt l'atenció aquesta estadística: 

                                                                                                             era el conjunt de diferents pràctiques sexuals d'una parella
                                                                                              al llarg d'un any, cada color representava una pràctica concreta.

Un xiclet mastegat amb la seva corresponent anàlisi d'ADN.
On anirem a parar?